Un nou estudi demostra que la comunicació gestual dels ximpanzés i la dels éssers humans segueixen els mateixos patrons lingüístics

L’investigador Ramon Ferrer, del Laboratori d'Algorísmia Relacional, Complexitat i Aprenentatge (LARCA) de la UPC, ha participat, conjuntament amb altres investigadors internacionals, en un estudi sobre les lleis lingüístiques en la comunicació gestual dels ximpanzés. L’estudi ha revelat que la compressió de dades dóna forma a aquesta comunicació gestual en els animals.

13/03/2019

L’estudi realitzat, publicat a Proceedings of the Royal Society B, evidencia que les lleis lingüístiques dels éssers humans, com ara la llei de Menzerath i la llei de Zipf, també es poden verificar en ximpanzés. El treball l’ha dut a terme un equip internacional d’investigadors format per Ramon Ferrer, del Laboratori d'Algorísmia Relacional, Complexitat i Aprenentatge (LARCA) de la Universitat Politècnica de Catalunya · Barcelona Tech (UPC); Stuart Semple, de la University of Roehampton; Raphaela Heesen, de la University of Roehampton i de la Université de Neuchâtel, i Catherine Hobaiter, de la University of St. Andrews.

En el llenguatge humà, la llei de Menzerath afirma que 'com més gran és el tot, menors són les seves parts'. Així, per exemple, les paraules més llargues tendeixen a estar formades per síl·labes més curtes i els sintagmes més llargs tendeixen a estar compostos de paraules més curtes. D’altra banda, la llei de brevetat de Zipf demostra que les paraules més freqüents que utilitzem els humans tendeixen a ser les més curtes. Ambdues lleis reben el nom dels seus descubridors, els lingüistes Paul Menzerath i Kingsley Zipf.

D’acord amb la llei de Menzerath s’ha trobat una correlació negativa entre el nombre de gestos i la durada mitjana d’aquests en les seqüències, com ja es va descobrir en l’últim estudi realitzat amb gelades per part de l’investigador de la UPC Ramon Ferrer juntament amb d’altres científics. D’altra banda, inicialment no es van detectar en ximpanzés relacions negatives entre la durada del gest i la freqüència d’ús previstes per la llei de brevetat de Zipf, tot i que aquesta relació sí es va trobar en un subconjunts gestuals específics.

Les investigadores Catherine Hobaiter i Raphaela Heesen van conviure amb una comunitat de ximpanzés a la República Democràtica del Congo, on van enregistrar i ser testimonis dels patrons de comunicació dels primats. Segons explica l’investigador Ramon Ferrer, “els científics van estar gravant la comunitat de ximpanzés i, gràcies a l'habituació d'aquests animals a conviure amb persones, ha estat possible l’anàlisi”. Ramon Ferrer, que és professor del Departament de Ciències de la Computació vinculat a la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB), ha estat un dels promotors d’aquesta recerca i ha col·laborat amb l’equip científic, que ha segmentat els enregistraments per extreure'n patrons gestuals i analitzar-los posteriorment per a l'estudi.

Els resultats del treball obren la porta a noves investigacions sobre el llenguatge dels animals. “L'investigador va començar aquesta línia de recerca el 2009 amb l’estudi de la llei de brevetat en el comportament de superfície dels dofins, expandint estudis semblants fets en dofins i ocells amb aquesta i altres lleis.”, afirma Ferrer. A més de l’anàlisi de les seqüències dels ximpanzés, els autors de l'estudi també donen suport matemàtic a la idea que la llei de Menzerath i la Llei de Zipf reflecteixen compressió, un principi del camp de la teoria de la informació relacionat amb la minimització de la longitud esperada d'un codi.

La compressió proporciona una manera de millorar l'eficiència d'un sistema de codificació i s'aplica (per estalviar espai o memòria) en molts sistemes creats per l’ésser humà com ara imatges o vídeos digitals i en emmagatzematge de dades en general. Els investigadors assenyalen que, al marge dels resultats del seu propi treball, s’han trobat patrons basats en la llei de Menzerath i altres lleis a nivell molecular: en gens, genomes i proteïnes. Per tant, els autors proposen que la compressió podria donar forma als sistemes d'informació biològica en un sentit molt ampli, des de molècules a comportament animal fins a arribar al llenguatge humà i la música.