Un estudi analitza la qualitat dels registres de pluja de Catalunya dels dos darrers segles

+
Descarregar

Evolució temporal de les estacions meteorològiques a Catalunya des del 1855 fins a l’actualitat.

Un equip d’investigadors de la UPC i la Universitat de Barcelona (UB) ha liderat una recerca, realitzada en col·laboració amb el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), en la qual han analitzat la qualitat de la base de dades de precipitació de Catalunya dels darrers dos segles. En l’estudi publicat a 'Theoretical and Applied Climatology', els investigadors presenten un nou procediment de control de qualitat per a les dades diàries de pluja després d'haver estat ajustat i provat amb més de deu milions de dades de 1.726 estacions meteorològiques a Catalunya.

12/06/2019

Catalunya disposa de dades diàries i contínues de pluja des de l’any 1855, molt abans que s’inauguressin les primeres estacions meteorològiques modernes i es comencessin a prendre mesures estandarditzades. La fiabilitat d'aquestes dades és clau per poder entendre els efectes del canvi climàtic a casa nostra. Per això, un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) i de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) en col·laboració amb el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) han desenvolupat una recerca en què analitzen la qualitat de la base de dades de precipitació de Catalunya. L’estudi, que s’ha publicat a Theoretical and Applied Climatology, presenta un nou procediment de control de qualitat per a les dades diàries de pluja després d'haver-lo ajustat i provat amb més de deu milions de dades de 1.726 estacions meteorològiques de tot Catalunya.

Després d’aplicar aquest nou sistema de control de qualitat, el nombre de dies en què el valor de la precipitació es pot considerar vàlid oscil·la entre el 83,6 % i el 99,6 %. L’estudi també mostra que el 47 % de les sèries que tenen almenys deu anys d’operativitat (1.110 sèries) presenten una qualitat excel·lent, un percentatge que arriba fins al 78 % si tenim en compte també les de bona qualitat. Pel que fa a les sèries amb una durada mínima de trenta anys (347 sèries), el 32 % tenen una qualitat excel·lent i el 66 % una bona qualitat.

"Les dades de precipitació en els inicis del període analitzat ja eren de qualitat", afirma Alba Llabrés, investigadora del Departament de Física de la UPC i primera autora del treball. "Cal destacar que, en tota la història observacional de Catalunya, sempre hi ha hagut un gran nombre de sèries amb bona cobertura temporal, tot i que, en mirar el conjunt, s’observen certs períodes amb un augment del nombre de punts de mesura sense controls de qualitat adequats que fan minvar la qualitat mitjana global de tot el conjunt de sèries", matisa l’experta.

Segons explica Llabrés, a l’inici del període analitzat (1855-1864), "no s’ha pogut fer l’anàlisi relativa automàtica de les dades a causa de la falta de sèries de referència; però els índexs de qualitat absoluts donen uns bons resultats per a aquesta sèrie inicial, que se situa dins dels valors mitjans de qualitat de les observacions actuals". Es dona la circumstància que les úniques dades de precipitació diària de què es disposa per a aquest primer període són les de l’estació de la UB, que en aquell moment estava situada al carrer del Carme. Durant el període posterior, que comprèn fins després de la Guerra Civil, "continua havent-hi sèries molt bones, però si es té en compte el total de sèries disponibles, la qualitat mitjana és força inferior". A partir dels anys 1960-1970, "la qualitat mitjana, agafant el total de sèries disponibles, ja assoleix valors acceptables i tendeix a augmentar fins a l’actualitat", conclou Llabrés.

El procediment utilitzat pels investigadors compara de manera relativa les dades diàries amb estacions o dades de referència que se seleccionen automàticament després d’una estimació inicial de la qualitat i d’un estudi de proximitat sobre la ubicació i correlació. El resultat es pot verificar gràcies a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) que gestiona el Servei Meteorològic de Catalunya, en què la qualitat es controla de manera rutinària.

El control de qualitat dissenyat proporciona bons resultats i es pot aplicar a dades de diferents orígens, des d’estacions meteorològiques de mitjan segle passat fins a mesures històriques manuals. Un cop aplicat, s’aconsegueix una selecció de sèries amb la qualitat requerida per poder fer, en el futur, estudis meteorològics específics.
 
Dades històriques de l'estació meteorològica de la UB
Encara que les primeres observacions meteorològiques sistemàtiques realitzades a Catalunya —i al conjunt de la península Ibèrica— daten del 1780, per obra del metge Francesc Salvà, és des del 1855 que es disposa de dades de pluviometria diària contínues, actualment incorporades a la base de dades del Servei Meteorològic de Catalunya. L’estació meteorològica que va permetre aquest registre és la que hi havia al campanar de l'antic convent de les Carmelites (carrer del Carme, 40), seu de la Universitat de Barcelona des de l’any 1845. Segons un inventari del catedràtic de Física de la UB Antoni Rave, conservat a l’Arxiu Històric de la Universitat, els termòmetres estaven ubicats a la torre de l’edifici, el penell estava al terrat de la torre i el baròmetre al gabinet de Física, situat al pis principal. A més, hi havia dos pluviòmetres, un al capdamunt de l'edifici i un altre a la planta baixa, que és el que es feia servir.

Segons informació publicada a la revista El Cultivador (vol. 1-5, 1848-1852), és possible que hi hagi dades anteriors al 1855, com a mínim del 1848, però actualment el Servei Meteorològic de Catalunya només ha recuperat i incorporat els registres a la base de dades a partir del 1855. "Al segle XIX, les mesures les feien persones interessades en la meteorologia, i especialment metges que registraven dades de pluja per poder extreure conclusions de l’efecte que provoquen les condicions meteorològiques en la salut", detalla Llabrés. El fet que a Catalunya es disposi d’un volum de sèries tan gran i d’una àmplia cobertura temporal és degut principalment a la tasca de rescat que ha fet el Servei Meteorològic de Catalunya.