Premi Duran Farell a Elena Garcia, investigadora del CAR (CSIC-UPM), per un exoesquelet pediàtric, i al professor ICREA Jordi Sort, de la UAB, per un sistema d’emmagatzematge de dades en dispositius electrònics

+
Descarregar

Retrat d’Elena García Armada, investigadora del CAR (CSIC-UPM) i retrat de Jordi Sort Viñas, investigador ICREA del Departament de Física de la UAB

+
Descarregar

Un nen utilitzant el excoesqueleto pediàtric, comercialitzat amb el nom ATLAS 2030 per la 'spin off' Marsi Bionics, fundada per Elena García.

+
Descarregar

Imatge ampliada d'un dels nous materials nanoporosos amb què treballa Jordi Sort i que permeten construir ordinadors que pràcticament no consumeixin corrent elèctric, sense pèrdues energètiques en forma de calors

+
Descarregar

Un esquema de la investigació de Jordi Sort sobre el control del voltatge del magnetisme

Elena Garcia, investigadora del Centre d’Automàtica i Robòtica (CAR), centre mixt del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), i Jordi Sort, professor ICREA del Departament de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), han estat guardonats amb el Premi Duran Farell d’Investigació Tecnològica 2020, per un projecte d’exoesquelet pediàtric i per un innovador concepte d’emmagatzematge de dades en dispositius electrònics, respectivament.

22/10/2020

El Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha reconegut amb el 12è Premi Duran Farell d’Investigació Tecnològica, de periodicitat biennal, Elena Garcia Armada, investigadora del Centre d'Automàtica i Robòtica (CAR), centre mixt del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) i la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), pel projecte ‘Exoesqueleto Pediátrico (ATLAS)’, i Jordi Sort Viñas, professor ICREA del Departament de Física de la UAB, amb seu a Bellaterra, pel projecte 'Voltage-Control of magnetism in nanoscale-engineered materials: a new concept for energy-efficient data storage”. Els projectes guardonats comptaran amb el suport econòmic de Naturgy.

És la primera vegada que aquest premi, adreçat a projectes desenvolupats els darrers tres anys a Espanya, es convoca en dues modalitats: una per a investigadores o equips liderats per una dona que sigui la investigadora principal, i una altra per a investigadors o equips liderats per un home que sigui l’investigador principal.

Adaptar-se a les articulacions d’infants amb Atròfia Muscular Espinal
El jurat del premi ha considerat l’exosquelet pediàtric ATLAS, de la investigadora Elena García Armada, com un projecte rellevant i innovador que s’aplica a una nova patologia, l’Atròfia Muscular Espinal (AME), que condiciona de manera molt severa l’esperança de vida dels nens. La singularitat de la tecnologia rau en el fet d’adaptar automàticament l’exosquelet als símptomes dels infants a nivell articular.

La usabilitat clínica d’aquest exosquelet s’ha demostrat a l’Hospital Infantil Sant Joan de Déu en 7 nens i nenes d’edats compreses entre els 3 i els 11 anys amb molt d’èxit, i és una alternativa que proporciona un gran estalvi en dispositius terapèutics i hores de fisioteràpia.

Actualment proporciona rehabilitació a infants afectats amb aquesta a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i a l’Hospital Universitario La Paz de Madrid.

El jurat ha valorat d’excel·lent, la trajectòria del projecte, els premis i distincions que ha rebut la investigadora, les col·laboracions amb centres hospitalaris que té, i la creació d’una spin off per a la projecció cap al mercat.

Enginyera industrial i doctora en robòtica per la UPM, Elena Garcia dirigeix un grup d’investigació al CAR (CSIC-UPM).

Va començar la seva trajectòria professional especialitzant-se en el disseny de robots orientats a la indústria, fins que el 2009 va conèixer la Daniela, una nena que arran d'un accident de trànsit va quedar en un estat sever de tetraplegia. A partir d'aquest moment el seu treball es va centrar en fabricar dispositius orientats a millorar les facultats físiques, contribuir a la rehabilitació i augmentar la mobilitat de nens que pateixen malalties neuromusculars degeneratives.

El seu grup va desenvolupar, el 2013, el primer exosquelet biònic del món per a infants amb lesió medul·lar  i, el 2015, el primer exoesquelet per a infants amb AME, malaltia degenerativa que afecta prop de 2.000 menors a Espanya, amb l'exosquelet ATLAS, de 14 quilograms de pes, capaç de controlar la rigidesa mentre permet un moviment més àgil i articulat mitjançant les seves diferents sensors de força, pressió i temperatura, un projecte considerat una fita internacional.

Les seves principals línies d'investigació abasten la millora en l'agilitat de la locomoció en quadrúpedes; la creació d'exosquelets i ortesis actives; l'estabilitat dinàmica en robots caminants i la seva adaptació a terrenys complexos amb pertorbacions ambientals.

Fundadora de Marsi Bionics, empresa derivada del CSIC i la UPM per a la investigació i creació d'exosquelets pediàtrics, Elena Garcia treballa en una sèrie projectes d'investigació en col·laboració amb els principals hospitals del país, alguns dels quals s'enfoquen en la Atròfia Muscular Espinal (AME), segona malaltia neuromuscular més freqüent, però la més severa, que es manifesta per una pèrdua progressiva de la força muscular. Actualment participa en el projecte clínic ATLASMA, d'abast internacional i multicèntric finançat pel programa H2020 de la Comissió Europea, amb el qual es pretén demostrar la hipòtesi que l'exosquelet de marxa és un nou horitzó en la teràpia de les malalties neuromusculars en la infància .

Ha estat reconeguda amb la Medalla d'Or de Madrid (2018), entre d’altres distincions.

Emmagatzemar dades en dispositius electrònics de manera més eficient i segura
Pel que fa al projecte “Voltage-Control of magnetism in nanoscale-engineered materials: a new concept for energy-efficient data storage”, de Jordi Sort Viñas, el treball realitzat pel seu equip s’emmarca, segons la valoració del jurat, en un dels reptes més importants de la societat moderna: la despesa energètica de l’emmagatzematge de dades a gran escala. El projecte consisteix en utilitzar voltatge enlloc d’intensitat per escriure informació en dispositius electrònics d’emmagatzematge, de manera que es redueix dràsticament la dissipació de calor per efecte Joule. S’han hagut de desenvolupar nous materials magnètics amb una microestructura optimitzada a nivell de nanoescala, nous protocols per actuar sobre aquests materials a través del voltatge i noves arquitectures dels dispositius.

A més de la dràstica reducció de pèrdues d’energia en aquests processos, l’aplicació del voltatge per enregistrar informació en la memòria dels dispositius fa que aquests també siguin més robustos i més segurs i, per tant, que resultin útils per aplicar-los en les tecnologies per prevenir o evitar la falsificació o els atacs informàtics.

Físic i doctor en Ciència de Materials per la UAB, Jordi Sort és investigador ICREA del Departament de Física d’aquesta Universitat, on dirigeix el Grup de Materials Avançats per a la Nanoenginyeria, Nanomecànica i Nanomagnetisme (Gnm3).

La seva tasca com a investigador se centra en la síntesi d'una gran varietat de materials funcionals i en l'estudi de les seves propietats estructurals, mecàniques, magnètiques, tèrmiques i anticorrosives, per tal de millorar el seu comportament i obtenir aplicacions tecnològiques innovadores.

Aquesta tasca ha estat reconeguda per part del Consell Europeu de Recerca (ERC, per les seves sigles en anglès), tant amb un dels ajuts Proof of Concept (2019) per crear un nou tipus de memòries per a ordinadors amb un disseny robust que minimitzi les pèrdues d’energia per escalfament, com amb un dels ajuts Consolidator Grant (2015) per  desenvolupar, conjuntament amb altres investigadors de la UAB, nous materials nanoporosos que permetin construir ordinadors que pràcticament no consumeixin corrent elèctric, sense pèrdues energètiques en forma de calor.

El mateix any 2015, Jordi Sort va aconseguir una European Training Network en materials magneto-elèctrics i va ser distingit amb el FEMS Materials Science and Technology Prize 2015, atorgat per la Federation of European Materials Societies. Enguany, Jordi Sort ha estat distingit com a Fellow de l’Institute of Physics (IOP), del Regne Unit.

Anteriorment ha estat guardonat per la Societat Catalana de Física (2000) i la Real Sociedad Española de Física (2003). Ha publicat més de 320 articles, és autor de sis patents i ha gestionat 32 projectes de recerca nacionals i internacionals. Els resultats derivats d’aquests projectes han estat presentats com a ponència invitada a més de 300 congressos.

20 anys de suport a la recerca tecnològica
Convocat per primera vegada l'any 2000 i de periodicitat biennal, el premi es va crear pel Consell Social de la UPC amb la col·laboració de Naturgy. El guardó es va impulsar en homenatge a la figura de l'empresari gasista Pere Duran Farell, qui va a ser el primer president del Consell Social, l’òrgan de participació de la societat a la Universitat, i president de l’aleshores anomenat Grup Gas Natural (actualment Naturgy) .

El jurat del Premi, que arriba enguany a la dotzena edició i als 20 anys d’història, està presidit per Ramon Carbonell, president del Consell Social de la UPC, i en formen part Teresa Riesgo, secretaria general d’Innovació del Ministeri de Ciència i Innovació (MCIN); Zulema Altamirano, directora de la Unitat de Ciència i Dones (MCIN); Olga Alay, sotsdirectora general de Polítiques Sectorials, Científiques i Tecnològiques de la Generalitat de Catalunya; Jordi Portabella, director general de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació de la Generalitat; Sílvia Sanjoaquin, de Naturgy, i Jordi Berenguer, vicerector de Transferència i Coneixement i Innovació, a més de Valentí Guasch, cap de l’Àrea de Recerca de la UPC, com a secretari.