L’enginyera nigeriana Elisabeth Rasekoala ha ofert una conferència sobre ‘Women in STEM’ a la UPC

+
Descarregar

Elisabeth Rasekoala és una activista destacada a favor de la diversitat i la igualtat de gènere en la divulgació, l'aprenentatge i la pràctica de la ciència

+
Descarregar

Elisabeth Rasekoala, oferint la seva conferència a l'Auditori del Vèrtex

 

L’enginyera química, divulgadora i activista nigeriana Elisabeth Rasekoala, presidenta d'African Gong −la xarxa panafricana per a la divulgació de la ciència i la tecnologia i la comunicació científica−, ha ofert, aquest dijous, 13 de juny, una conferència sobre el rol de les dones en els àmbits de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques. L’acte ha tingut lloc a l’Auditori de l’edifici Vèrtex de la UPC, a Barcelona.

11/06/2019

Elisabeth Rasekoala (Nigèria, 1960), que el 13 de juny, ha pronunciat la conferència 'Women in STEM' a l’Auditori del Vèrtex, al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), és presidenta d'African Gong, la xarxa panafricana per a la divulgació de la ciència i la tecnologia i la comunicació científica, que té com a principal objectiu la divulgació i l’alfabetització científica del continent africà per a la millora de les persones i les comunitats. El rector, Francesc Torres, ha donat la benvinguda a l’acte, que ha coincidit amb la posada en marxa del nou equipament audiovisual de l’Auditori del Vèrtex.

Enginyera química amb 20 anys d’experiència en la indústria internacional del gas i el petroli, Rasekoala està reconeguda com una de les veus de referència al món a favor de la igualtat i la diversitat, amb propostes estratègiques en innovació pública i desenvolupament humà, a través de la seva experiència multidimensional en els àmbits de la indústria, el sector públic i la societat civil.

Com a investigadora i divulgadora, Rasekoala defensa activament la innovació pública i la transformació social a través de la diversitat, la inclusió sociocultural i la igualtat de gènere en la comunicació científica i en l’educació de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques. Treballa també per avançar en la inclusió de la problemàtica del canvi climàtic en el discurs de la comunicació científica.

Al llarg dels darrers 15 anys, ha assessorat governs, institucions i organitzacions internacionals multilaterals, i ha iniciat i liderat diverses iniciatives per la defensa de la igualtat de gènere a l’Àfrica. És membre fundadora de SET4Women, el grup de referència del govern sud-africà sobre gènere, ciència i tecnologia, i va fundar i dirigir la Xarxa Africana-del Carib per a Ciència i Tecnologia (ACNST), des d’on va treballar per avançar en el desenvolupament humà, la igualtat de gènere i la inclusió social a l'empresa científica. En la seva converència a la UPC, Rasekoala ha posat sobre la taula el per què s'ha de parlar de 'dones en STEM' i no de 'dones a la societat'. "Actualment les STEM s'ubiquen a dalt de tot en la jerarquia social; si ets dominant en STEM, ets dominant a la societat", ha afirmat l'enginyera, i ha afegit: "Que les dones no siguin representatives en l'àmbit de les STEM vol dir que les dones no són (encara) significatives en la societat. I per això s'ha de lluitar".

Per a Rasekoala on es pot fer el treball més efectiu, la lluita més eficaç per potenciar les dones en les STEM, és en l'entorn familiar. "Els pares (en sentit estricte masculí) són els que s'han d'implicar en trencar estereotips de cara a les seves filles. L'empoderament que un pare transmet a la seva filla inculcant-li que ella pot i que no és menys que un home, no hi ha qui el trenqui al llarg de la vida", argumenta l'enginyera.

La presidenta d'African Gong també ha parlat dels mites que hem de trencar per aplanar el camí. Un d'ells és, segons ha dit, "no caure en estereotips de l'estil que les dones s'interessen més per temes socials i que no aspiren ni al poder ni els mouen els diners", ja que "apriorísticament les descarta de llocs de poder que van a parar als homes". Un altre mite és "pensar que ser dona i enginyera significa renunciar a altres aspectes del rol de gènere tradicionalment femení ('que guapa i ben maquillada que vas... no sembles enginyera!'). Bé estem trencant estereotips", ha afirmat. I ha recordat que són moltes les trampes on les dones poden caure en la seva lluita cap a la igualtat i que molts cops aquestes trampes són les pròpies dones. S'ha referit, d'una banda, a aquelles que sempre s'estan queixant i tenen el discurs victimista de ser dona: "Queixant-vos no anireu a cap lloc!", ha dit. I també ha esmentat "aquelles dones que han aconseguit alguna fita i es pensen que són exemple de que la igualtat existeix perquè elles ho han aconseguit. Sou les perfectes guardianes del sostre de vidre". En aquest sentit, ha assegurat: "És focalitzant-nos en el segment de dones intermèdies, aquelles que ni estan tot el dia planyint, ni aquelles que estan al top superorgulloses del que han aconseguit, que aconseguirem incrementar el percentatge de dones al vèrtex superior de la piràmide de poder".

Rasekoala, convençuda que la ciència pot transformar la societat, sempre ha tingut consciència social i ha perseguit treballar per la solidaritat entre homes i dones i persones de grups racials diferents per empoderar les noves generacions. "Què es pot fer des d'una institució per afavorir les dones en STEM?", ha plantejat l'enginyera, tot responent, amb èmfasi: "No considerar-les com un 'projecte', sinó considerar-les com a estructura fonamental de la institució".

Premi Nat a la divulgació de la ciència 2019

Elisabeth Rasekoala ha estat guardonada recentment amb el Premi Nat a la divulgació de la ciència, que atorga la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona. El jurat ha destacat “la seva lluita en favor de la diversitat i la inclusió sociocultural i de gènere en la divulgació, l’aprenentatge i la pràctica de la ciència, que ha contribuït a la democratització de la ciència, la creació de vocacions científiques i el desenvolupament sostenible a l’Àfrica”.

El Premi Nat es va crear el 2018 per commemorar el 140 aniversari del Museu de Ciències Naturals i té la finalitat de premiar persones o institucions que han aportat una nova mirada a la divulgació de la ciència.