Enfonsen un dofí mort per estudiar els efectes sobre l’ecosistema marí

+
Descarregar

Enfonsament del dofí al fons marí de Vilanova i la Geltrú

+
Descarregar

Les imatges de la càmera de videovigilància de l’observatori marí OBSEA permetran estudiar l’efecte de la presència del cadàver sobre l'ecosistema marí

L'observatori submarí OBSEA de la UPC a Vilanova i la Geltrú ha dut a terme l'enfonsament d'un dofí que va aparèixer mort en una platja de Blanes fa uns dies per veure l’efecte de la presència del cadàver sobre els ecosistemes bentònics i les comunitats de peixos de la zona. Es tracta d'un experiment de la UPC, l'Institut de Ciències del Mar-(ICM-CSIC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

12/01/2021

Fa uns dies, un ciutadà de Blanes (Girona) va alertar de la presència, a tocar de la sorra de la platja de s'Abanell, d’un dofí mort de l’espècie Stenella coeruleoalba, una de les més comunes al Mar Mediterrani. Per tal de determinar les causes de la seva mort, l’animal va ser traslladat a la Sala de Necròpsies de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Després de realitzar la necròpsia, el cadàver es va portar a l’observatori submarí OBSEA de Vilanova i la Geltrú (Barcelona), on un grup d’investigadors de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i el Centre de Desenvolupament Tecnològic de Sistemes d’Adquisició Remota i Tractament de la Informació (SARTI)  de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) –que opera l’OBSEA– el van fondejar davant la càmera de videovigilància de l’Observatori per estudiar l’efecte de la seva presència sobre els ecosistemes bentònics i les comunitats de peixos –incloses les espècies comercials- de la zona.

Aquesta informació es complementarà amb dades de la temperatura i la salinitat de l’aigua, així com de la velocitat i direcció dels corrents en aquest punt, entre altres variables ambientals que ajudaran a interpretar els processos ambientals associats a la descomposició del cadàver.

“Durant els últims anys hem estudiat la presència i absència d’espècies en funció d’aquestes variables, però ara la presència del dofí pot alterar els resultats que fins ara teníem i atraure espècies que no veuríem en condicions normals”, exposa Joaquín del Río, director del grup de recerca SARTI de la UPC i responsable de l’OBSEA, vinculat a l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG).

“Tot això ajudarà a interpretar els processos ambientals associats a la descomposició del cadàver en ambients costaners amb tecnologia innovadora”, afegeixen Jordi Grinyó i Jacopo Aguzzi, investigadors de l’ICM-CSIC.

Aquest tipus d’experiments encara no s’havien dut a terme en aigües mediterrànies, per la qual cosa es desconeixen els principals actors implicats en la descomposició de cadàvers de mamífers marins al Mediterrani, entre els quals es troben des de bacteris fins a cefalòpodes o depredadors com els taurons.

En altres zones del món, en canvi, sí que s’han realitzat estudis semblants en ecosistemes bentònics del mar profund. L’any 2002, per exemple, científics del Monterey Bay Aquarium Research Institute (MBARI) de Califòrnia (Estats Units) van poder observar, gràcies a un robot submarí, com una balena morta al llit marí provocava importants canvis espacials i temporals en la comunitat marina local. Per la seva banda, el 2017,  l’Agència Japonesa per a la Ciència i la Tecnologia Marítimo-Terrestres (JAMSTEC) va realitzar, juntament amb l’ICM-CSIC, les mateixes observacions amb una carcassa de balena situada a 500 m de fondària.

“El monitoratge d’alta freqüència i en temps real de l’evolució de l’ecosistema és possible gràcies a la infraestructura actual de l’observatori OBSEA, on durant els últims anys s’han desenvolupat projectes de recerca com el RESBIO (UPC-ICM) que possibiliten justament el monitoratge remot d’indicadors biològics”, explica del Río.

Efectes de l'enfonsament d'un mamífer en l'ecosistema marí
La caiguda al fons marí d’un mamífer marí pot aportar una quantitat de matèria orgànica equivalent a la que cau durant diversos milers d’anys a través de la columna d’aigua en forma de neu marina, la que conformen totes les plantes i animals que moren a l’oceà i no són consumits pels seus depredadors.

Segons s’ha pogut observar altres vegades, quan un mamífer marí cau al fons, els animals carronyers en tenen prou amb pocs dies per engolir la carn que recobreix els ossos del cadàver. A partir d’aquí, diferents poblacions de cucs poliquets, crustacis, mol·luscs i altres invertebrats oportunistes colonitzaran la superfície dels ossos en pocs mesos.

Finalment, quan aquestes comunitats hagin ingerit tot el material orgànic fàcilment digerible, entrarà en acció la comunitat bacteriana, que acabarà d’aprofitar els greixos i olis que es troben a l’interior dels ossos del cadàver. Al mateix temps, aquest procés alliberarà compostos que serviran per alimentar un altre tipus de microorganismes, en aquest cas quimiosintètics, dels quals viuran altres organismes.

En el projecte hi participen també els investigadors del SARTI de la UPC Marco Francescangeli, Matias Carandell, Daniel Mihai Toma, Enoc Martínez, Marc Nogueras i Ikram Bghiel, així com l'investigador Andreu Santín de l'ICM-CSIC.