El Laboratori d’Urbanisme de Barcelona, l’observatori de les ciutats

+
Descarregar

La recerca del LUB ha servit per conèixer millor la construcció de l’Eixample

+
Descarregar

La publicació digital d’UR s'edita des del 2010

+
Descarregar

Imatge del cartell realitzat pel LUB amb motiu del seu 50è aniversari

+
Descarregar

Els professors i les professores del LUB han col·laborat en diversos projectes reclamats per les administracions


Cartell de la convocatòria del Premi Europeu Manuel de Solà-Morales d’urbanisme

En memòria de Manuel de Solà-Morales

El LUB organitza la convocatòria del Premi Europeu Manuel de Solà-Morales d’urbanisme, dotat amb 7.000 euros i que reconeix cada dos anys les millors recerques universitàries en el camp de la urbanística realitzades a Europa per obtenir el grau de doctor.

El Premi es convoca en memòria del professor i arquitecte Manuel de Solà-Morales, fundador del LUB i mestre en l’urbanisme entès com una activitat intel·lectual i creativa compromesa amb la millora de les ciutats, a través del que ell anomenava “una recerca insistent”.

Notícia relacionada:

Una tesi sobre l’Avinguda Paulista de la ciutat brasilera de São Paulo, Premi Europeu Manuel de Solà-Morales d’urbanisme

El Laboratori d’Urbanisme de Barcelona (LUB) de la UPC celebra aquest curs acadèmic 50 anys de la seva fundació. Aquest espai de recerca ha esdevingut un referent en temes d’urbanisme i política territorial, un observatori que amb el seu esforç aporta una mirada crítica i alhora constructiva de l’evolució de la metròpolis.

18/02/2020

El Laboratori d’Urbanisme de Barcelona (LUB) és un grup de recerca consolidat de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), amb seu a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i adscrit al Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori. Està format per una vintena de professors i investigadors i està reconegut per la Generalitat de Catalunya. Des de la seva fundació, el LUB pren les ciutats com a laboratoris d'experimentació i d’innovació i es caracteritza perquè manté un compromís permanent i central en el progrés de l’ensenyament de l’urbanisme als arquitectes. Les seves àrees d’estudi són les formes de creixement i la morfologia urbana, el desenvolupament de la Barcelona moderna, la teoria i la pràctica del projecte urbà, els estudis de mobilitat metropolitana i l’evolució de l’ensenyament de l’urbanisme al món.

Durant el curs acadèmic 1968-1969 l’arquitecte i catedràtic Manuel de Solà-Morales va fundar el Laboratori reunint els professors Joan Busquets, Antonio Font, Miquel Domingo i José Luís Gómez Ordóñez amb l’objectiu de refundar la recerca i la docència de l’urbanisme a l’Escola. Des d’aleshores, diverses promocions d’estudiants han participat de les iniciatives i nombrosos professors −alguns dels quals actualment impartint docència en altres universitats europees i americanes− hi han realitzat recerques pròpies.

La tasca d’aquest centre de recerca i de docència ha ajudat a visibilitzar la repercussió urbana del treball dels arquitectes. I ho ha fet teixint un conjunt d’activitats com ara projectes de recerca, publicacions, exposicions, seminaris i conferències. El LUB edita des de l’any 2010 la publicació digital d’UR, que dona continuïtat a UR - Urbanismo Revista (1985-1992), la qual va ser una revista de referencia de l’urbanisme a Europa. I en el seu web presenta i recopila el resultat acadèmic reflex d’un ampli equip de col·laboradors. En aquest sentit, el Laboratori és també un espai d’intercanvi i de reflexió sobre qüestions i debats d’actualitat en què es donen a conèixer iniciatives i projectes innovadors vinculats a l’espai públic com a catalitzador de cohesió social i identitat ciutadana i l’urbanisme de les ciutats com a marc de referència. 

50 anys creant tendència
En aquests 50 anys de vida, el LUB ha contribuït a crear els fonaments d’un determinat urbanisme que s’ha vist plasmat en múltiples actuacions arreu i, molt especialment, a la ciutat de Barcelona.

Des del LUB s’han donat a conèixer les tendències urbanístiques mundials i s’han elaborat múltiples estudis, tesi doctorals i projectes que han estat aportacions importants des del punt de vista urbanístic. L’anàlisi de l’evolució urbana de Barcelona es va iniciar els anys 70 i en va ser una fita remarcable la realització, per part de l’arquitecte Joan Busquets, de la primera tesi doctoral sobre urbanització marginal. Aquest coneixement analític va actuar com a punta de llança per identificar els elements d’una certa descomposició dinàmica de la ciutat material i comprendre el valor del factor temps per explicar les formes urbanes diferents. Aquest moment de “síntesi teòrica” defineix la manera com els estudiants d’arquitectura de Barcelona s’inicien al coneixement de la ciutat, i és un protocol adoptat també en algunes altres escoles europees i americanes.

La lectura del territori a una escala que no és ni geogràfica ni de ciutats és una altra aportació rellevant del LUB. En aquest camp de recerca, l’atles de plànols de ciutats i comarques de Catalunya que el Laboratori va realitzar el 1977 per a l’exposició ‘La identitat del territori català: les comarques’, amb motiu del Congrés de Cultura Catalana, va proporcionar una visió inèdita de Catalunya, des del punt de vista arquitectònic del territori. Elaborat amb material de distinta procedència, aquest document que recull la descripció conjunta de totes les formes territorials va tenir un ampli efecte difusor i va inspirar el planejament de Catalunya des dels primers governs democràtics fins ara.

D’altra banda, el LUB és i ha estat un referent en l’anàlisi dels sistemes urbans. L’atenció a la seva complexitat i a la visió geogràfica del territori són presents als estudis sobre mesures d’accessibilitat aplicats a la comarca de Barcelona el 1971, liderats  per José Luís Gómez Ordóñez, l’enginyer de camins de l’equip inicial. Al cap de més de dues dècades van estar al rerefons de les recerques sobre metro i metròpolis de Maria Rubert i Josep Parcerisa: Metro, Galàxies Metropolitanes és el llibre que el 2002 va presentar una inèdita comparativa urbanística de 28 ciutats del món amb metro. La seva influència va ser decisiva en la campanya per reprendre la construcció de la xarxa de metro a Barcelona, fet que es va concretar en la decisió política de construcció de les línies L9 i L10, encara en obres.

Lliçons sobre la ciutat
En aquests anys també ha estat cabdal la inquietud del LUB per analitzar la ciutat de Barcelona, un àmbit de treball iniciat per Manuel de Solà-Morales amb diferents estudis sobre Ildefons Cerdà i el seu Eixample i les Deu lliçons sobre Barcelona, publicació on explica en forma de classes magistrals les actuacions urbanístiques més significatives que han fet la ciutat actual.

Múltiples estudis, molts ells objecte de tesis doctorals, han permès comprendre en profunditat episodis tan decisius en la formació metropolitana com els primers passos en la construcció de l’Eixample al pla de Barcelona o els polígons residencials (Sant Ildefons, Bellvitge, Montbau etc.) dels anys 60, fins als treballs sobre Gràcia o Ciutat Vella, o la taxonomia morfològica resultat de la lectura de la Barcelona suburbana. Totes aquestes contribucions han revertit tant en la docència com en el coneixement internacional de l’urbanisme que s’ha fet a la ciutat.

Igualment important és l’activitat de recerca del LUB sobre l’urbanisme urbà, que es va començar a formular a mitjan de la dècada del 1980, posant pel davant la qualitat urbanística de l’arquitectura i el compromís urbà dels projectes d’obres públiques en contraposició amb l’urbanisme administratiu i burocràtic. Una línia de recerca en la que s’han investigat els plans urbanístics com a instruments de transformació creativa de la ciutat i que identifica el Laboratori com un observatori de les ciutats. El LUB ha estat capdavanter a identificar els millors exemples de projectes urbans a Europa i també a Amèrica, i les claus del seu èxit.

Així mateix, el Laboratori ha estat i està compromès en l’evolució de l’ensenyament a l’ETSAB i ha contribuït a fer-la internacionalment molt valorada també per la formació urbanística dels estudiants. Particularment els últims anys, gràcies a una pràctica d’ensenyament de taller, s’ha fet palès que “la funció de l’arquitecte urbanista no és només fer plans i encaixos generals, sinó que també és fer projectes conjunts d’edificis amb mirada llarga sobre el desenvolupament urbà de les ciutats”, assenyala Josep Parcerisa, actual director del LUB. Aquest fet ha portat, doncs, a introduir l’urbanisme com a opció d’intensificació en els estudis d’arquitectura de grau i màster.

Enllaços urbans
En els darrers anys, professors del LUB han col·laborat en diversos projectes reclamats per les administracions públiques, la qual cosa ha tingut un impacte en l’actualització dels estudis que s’imparteixen a l’ETSAB. A l’inrevés també: iniciatives sorgides a les assignatures taller han inspirat iniciatives de les administracions, algunes de tan ambicioses com els primers estudis per a la redacció del Pla Director Urbanístic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Tal i com mostra, a mode d’esbós, l’audiovisual Barcelona Enllaços, la mirada crítica i alhora constructiva que caracteritza el LUB ha servit per posar sobre la taula problemes de discontinuïtat del teixit urbà i buscar-ne possibles solucions, connectant les parts de la metròpolis i dissolent les barreres interiors. Un ambiciós repte d’aquest laboratori acadèmic, que no deixa de generar idees per millorar la ciutat, les ciutats.