Daniel Sempere: "Els aiguats, incendis i onades de calor es repetiran cada cop amb més freqüència"

+
Descarregar

Daniel Sempere, director i investigador del Centre de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia (CRAHI) de la UPC

'Anywhere', plataforma de detecció primerenca

En el marc del projecte europeu ANYWHERE, el Centre de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia (CRAHI) de la UPC ha desenvolupat diferents eines i serveis de prevenció i gestió de riscos derivats de fenòmens meteorològics extrems, que ja estan disponibles a Europa. Entre les eines desenvolupades destaca una plataforma multirisc de detecció primerenca per anticipar-se als riscos derivats de fenòmens d’origen meteorològic abans que es produeixin. L’eina és capaç de simular més d’un risc de forma simultània (com ara tempestes de pluja o neu, inundacions, sequeres, onades de calor, vents forts o focs forestals, entre d'altres) i de traduir la predicció meteorològica en impactes quantitatius i mesurables, amb una atenció especial a l’afectació en les persones (focalitzant-se en zones habitades) i les infraestructures crítiques (carreteres, hospitals, col·legis, determinades indústries...). 

El director i investigador del Centre de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia (CRAHI) de la UPC, Daniel Sempere, alerta de la necessitat de prendre consciència del canvi climàtic i de dur a terme una veritable transformació social per fer front als seus efectes, que seran cada cop més freqüents.

08/09/2021

"L’aiguat de fa uns dies a les Cases d’Alcanar −en què hi van caure més de 200 mm de pluja en poques hores, amb puntes de més de 100 mm en una hora− i les seves conseqüències en forma d’inundacions torrencials no són fenòmens extraordinaris a la nostra costa Mediterrània", tal com explica el director del Centre de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia (CRAHI) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), Daniel Sempere.

Segons l'investigador, el que si que és extraordinari és l’augment de la freqüència d’aquests fenòmens tan intensos: "Sense anar més lluny, el diumenge 29 d'agost es van superar els 200 mm de pluja en poques hores a Sagunt, a poc més de 100 quilòmetres. I ja portem uns quants anys parlant de fenòmens extraordinaris que se succeeixen sense parar: l’any passat, la tempesta Glòria, el gener de 2020; poc abans, l’aiguat extraordinari al Montsant i la conca del Francolí, l'octubre de 2019; les inundacions de Múrcia i les imatges d’Orihuela anegada, el setembre de 2019; les de Sant Llorenç des Cardassar, a Mallorca, el setembre de 2018; les del mateix Montsià, l’octubre de 2018... I si mirem tot el que ha passat aquest estiu, la realitat és esfereïdora: onada de calor sense precedents al Canadà i als Estats Units, seguida de mega-incendis; incendis també a Grècia; inundacions amb moltes víctimes mortals a Alemanya i Bèlgica, a la Xina, a Turquia; fins i tot a Londres...".

De fet, un estudi recent de l’Organització Meteorològica Mundial assenyala que el nombre d’inundacions s’ha multiplicat per cinc els darrers 50 anys, "signe evident que ja tenim instal·lat entre nosaltres el canvi climàtic", tal com alerta Sempere, que lamenta que "durant anys, el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) i la comunitat científica ens hem esforçat a anunciar-lo sense molt èxit". Segons l'expert, la realitat és tan greu que fins i tot deixant de cremar combustibles fòssils de cop, ja no es poden parar els efectes que estem vivint: glaceres perdudes, banquisa polar que es desfà, augment del nivell del mar, augment dels episodis extrems de pluja..., però també incendis, onades de calor i de fred, o  sequeres. "Avui ja sabem que no podrem aturar l’increment de temperatures ni tan sols eliminant totalment l’emissió de gasos d'efecte hivernacle", assegura el director del CRAHI.

"És per això que toca començar a assumir la responsabilitat d’adaptar-nos al canvi climàtic i a tot el seguit de canvis que ens portarà els propers anys. I d’acceptar que, malgrat que no podem deixar de donar suport activament a les iniciatives per mitigar les emissions i a la transformació social que requereix la descarbonització, no podem esperar a reaccionar, perquè els aiguats, els incendis i les onades de calor es repetiran cada vegada amb més freqüència, no ja cada any, sinó múltiples cops a l'any", afirma Sempere.

Sistemes hidrometeorològics que salven vides
La millora dels pronòstics meteorològics, els sistemes d'alerta primerenca i la informació climàtica −els anomenats serveis hidrometeorològics− són clau per salvar vides i evitar pèrdues econòmiques milionàries, segons assenyala un informe recent de l'Aliança per al Desenvolupament Hidrometeorològic, integrada per l'Organització Meteorològica Mundial i per institucions internacionals humanitàries, financeres i per al desenvolupament. Aquest informe assegura que els sistemes d'alerta primerenca multiriscos salven vides i protegeixen béns per un valor almenys deu vegades superior al seu cost, i recorda que són fonamentals per augmentar la resiliència davant dels fenòmens meteorològics extrems. No obstant això, només el 40% dels països disposa actualment de sistemes d'alerta eficaços. Per això, cal intensificar la inversió en aquests sistemes, que ofereixen pronòstics meteorològics precisos i prediccions climàtiques sòlides per a la formulació de polítiques d'adaptació.

Tal com explica Daniel Sempere, la tecnologia per ajudar a adaptar-nos a aquesta situació la tenim llesta: "A la UPC en som molts els que treballem en diversos temes per fer-la possible. Al CRAHI, en el marc del projecte ANYWHERE, hem desenvolupat eines de previsió capdavanteres en previsió d’impactes en episodis d’emergències. Ara, cal fer un pas més i acompanyar la societat perquè l’atenció no es limiti durant uns minuts a mirar les imatges dels desastres repetits, per després continuar com sempre...".

L'investigador apel·la a "una veritable transformació social, amb un canvi de comportaments, actituds i consciència davant dels riscos que hem d’afrontar ja avui. I una actitud valenta per obligar els polítics a prendre decisions difícils que han de comportar també inversions en adaptació, l’abandonament de les zones de risc més alt, el canvi de costums en moltes qüestions que fins ara ens podíem permetre i que caldrà deixar de fer..." Daniel Sempere recorda que el canvi climàtic el tenim amb nosaltres i que "cada dia que retardem l’esforç col·lectiu d'adaptar-nos-hi multiplicarà les imatges dels passats dies. Quants morts hi ha d’haver perquè comencem a reaccionar?".